BADIA DE PALS

La badia de Pals s'estén entre el massís de Montgrí, que la delimita pel flanc nord, i el cap de Begur, que tanca l'àmplia badia pel seu costat sud. Té una extesió d'uns 4 quilòmetres de sorra. En ella desemboquen els rius Ter i Daró, formant una zona de llacunes i saladars d'enorme interès ambiental. Aquesta zona es troba parcialment inclosa en el Catàleg d'Espais d'Interès Natural de la Costa Brava i en l'actualitat ja s'ha presentat l'avantprojecte de creació del Parc Natural de Montgrí, illes Medes i Baix Ter, on quedaria inclosa.

Al nord de la desembocadura del riu Ter, la duna és estreta i està ocupada majoritàriament per una comunitat de grama marina (Elymus farctus) en la qual és freqüent l'aparició d'espècies pròpies del saladar com el "carrizo" (Phragmites australis) o el "taray" (Tamarix gallica). Al sud de la desembocadura del riu Ter, la vegetació de la duna presenta un mosaic de comunitats "psamófilas" entre les quals destaca, per la seva abundància, el "barrón (Ammophila arenaria ) i en la qual és freqüent l'aparició del card marí (Eryngium maritimum), el "carretón" de platja (Medicago marina ), la camamilla borda (Helichrysum stoechas), Echinophora spinosa i la grama marina (Elymus farctus). Aquesta última espècie es converteix en dominant en les zones més alterades.

En aquesta zona del baix empordà havia instal·lades les famoses antenes de ràdio liberty, que els americans van instal·lar en l'any 1955, en un moment àlgid de la lluita ideològica entre EUA i la URSS, quan el govern nord-americà de Dwight Eisenhower va decidir que la platja de Pals era un emplaçament idoni per a instal·lar antenes de ràdio i transmetre propaganda anticomunista a la URSS i els països de l'Est.